Skip to main content

Full text of "Cooperativisme de Plataforma Mòdul 3 Models de sostenibilitat"

See other formats


Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Sostenibilitat ( k \ Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


CONTINGUTS 

Tractem els principals elements 
d'un model de negoci i introduïm un marc per als 
models de sostenibilitat procomuns que alinea les 
polítiques de compartir el coneixement i la 
governança amb la producció col·laborativa p2p i 
els ingressos. Aquest marc s'orienta a les 
necessitats dels diFerents perFils d'usuaris. 



CONCEPTES CLAU 

• Estratègia d'ingressos 

• Producció col·laborativa p2p 

• Model de negoci 

• Model de sostenibilitat en obert 



Models de sostenibilitat 

Un model de sostenibilitat és una definició modelitzada de com Funciona o es proposa 
que Funcioni un projecte. Són elements clau la proposta de valor- productes o serveis - 
que es Fa, per a quins perfils d'usuari, com es generen ingressos, el model organitzatiu i de 
finançament, etc. 

Parlem de model de sostenibilitat perquè entenem que es genera una economia orientada a la 
sostenibilitat del projecte. En el món actual dominen models de negoci majoritàriament enfocats a 
la maximització de beneficis privats però no tots els projectes econòmics segueixen aquesta lògica. 
Hi ha models que generen valor i beneficis però s'han definit com una entitat sense afany de lucre, 
com per exemple la cooperativa d'energia renovable Som Energia. També n'hi ha que generen 
valor, però no és valor monetari ( valor d'intercanvi), el valor es genera en forma de valor d’ús, per 
exemple una enciclopèdia com la Viquipèdia. I n'hi ha d'altres que no tenen cap font d'ingrés, però 
generen un valor d'ús pels seus participants, com per exemple el projecte Citybik.es. "Negoci" és 
una paraula que pot confondre en aquests contextos, el terme "model de sostenibilitat" és més 
adient, perquè es tracta de buscar un model que permeti realitzar l'activitat del projecte i sigui 
sostenible en el temps per a les persones que hi participen. 

Models de sostenibilitat de software lliure 

L'equip de Rhishab Ghosh, amb el projecte FLOSS (FLOSS es refereix a les sigles en anglès de Free 
Libre Open Source Software), van ser els primers (2001) a estudiar amb profunditat models de 
sostenibilitat (ells n'hi deien de negoci) en el camp del programari lliure. Els models observats 
inclouen: 

• venda de serveis professionals, com formació, consultoria o desenvolupament a mida; 

• desenvolupament per bounties (recompenses); 

• donacions voluntàries 

• venda de merchandise (productes secundaris identificats amb el mateix nom o marca); 

• venda de certificats o llicències d'ús de la marca; 


Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa Pàgina 1 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thienounproject.org amb autoria de DinosoFt Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chiandru. 












Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


• Software-as-a-Service (SaaS) o Platform-as-a-Service (on s'ofereix amb 
contraprestació econòmica o amb anuncis un servei allotjat del programari 
per qui es vol estalviar instal·lar-lo al seu servidor); 

• aportacions públiques (subvencions) o privades per projecte; 

• models de pre-order / crowdfunding / reverse-bounty (pre-comanda / microfinançament / 
recompensa inversa); 

• software amb anuncis (freqüent en apps mòbil); 

• open core (la venda d'extensions d'aplicacions opcionals privatives que complementen un 
nucli lliure); 

• dual licensing (vendre sota llicències privatives i a la vegada compartir sota llicències lliures); 

• alliberament del codi al final del cicle de vida (per exemple, el software 3D Blender es va 
alliberar quan l'empresa volia tancar i va començar una nova etapa lliure). 

Models de sostenibilitat en obert 

Des del 2001 Creative Commons va començar a oferir un conjunt senzill i pràctic de llicències 
genèriques que van des de la completament lliure i permissiva (CC BY), passant per la copyleft (CC 
BY-SA), fins a la no-lliure amb restriccions per a l'ús comercial (CC NC) o la creació d'obres derivades 
(CC ND). Les llicències Creative Commons es consideren "llicències obertes" perquè "obren" el 
paradigma del "tots els drets reservats" a tothom per fer ús i còpies; oferint totes o algunes de les 
quatre llibertats ( freedomdefined.org ). 

Els models de sostenibilitat en obert són aquells models que animen a compartir el coneixement 
sota llicències obertes, des de les lliures fins a les que es reserven alguns drets. Paul Stacey i Sarah 
Pearson van treballar amb Creative Commons per publicar un llibre electrònic al respecte finançat 
amb crowdfunding el 2015: "Made With Creative Commons - Open Business Models". Van 
definir les següents cinc estratègies per obtenir ingressos: 

• Mètode 1: Digital a físic (per exemple venda d'un producte basat en maquinari lliure o 
disseny obert); 

• Mètode 2: Connectar directament (per exemple per estratègies de donacions o 
crowdfunding); 

• Mètode 3: Matchmaking (per exemple comissions sobre transaccions en una plataforma on 
es casa l'oferta amb la demanda); 

• Mètode 4: Serveis de valor afegit (tot tipus de serveis, com els del programari lliure, o la 
interpretació d'obres culturals en teatre o concerts); 

• Mètode 5: Membres (per exemple, quotes d'una associació). 

En els casos estudiats, observem que és típic que els projectes combinin diferents mètodes. 
Incorporem aquests cinc mètodes per l'estratègia d'ingressos en el nostre model i acceptem que 
són dos eixos que representen un repte important a resoldre. _ 

Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa Pàgina 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de Dinosoft Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 









Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


Però alhora observem que un model de negoci va més enllà dels ingressos i l'ús de 
llicències per compartir el coneixement. Seguint Alexander Osterwalder, un model de 
negoci "descriu la racional de com una organització crea, entrega i captura valor en 
contextos econòmics, socials, culturals i altres," [Osterwalder, 2010]. Vegem quins altres eixos 
poden completar un model de sostenibilitat del procomú. 

Producció col·laborativa entre iguals 

El professor Yochai Benkler, del Harvard Law School (EEUU), va encunyar (Benkler 2002) el terme 
"producció entre iguals d'un procomú" (en anglès: "Commons-Based Peer Production", CBPP), que 
descriu un nou model de producció socioeconòmic on un gran nombre de persones col·labora de 
forma voluntària, habitualment a Internet. Aquest tipus de projectes acostuma a tenir estructures 
menys rígides i jeràrquiques que aquells basats en models de negoci convencionals. Sovint -però no 
sempre- aquests projectes funcionen sense una necessitat de compensació financera a les persones 
contribuïdores. Benkler distingeix tres models de producció econòmica: 

• Intrafirma o producció interna: personal remunerat dins d'una organització que en realitza 
la producció -habitualment sota una estructura jeràrquica; 

• Producció en el mercat: es compra un producte o servei en el mercat; 

• Producció entre iguals (p2p): els peers (iguals) participen per voluntat pròpia en la 
producció d'un bé o servei. 

Benkler va acabar definint la producció entre iguals (peer production, sintetitzat amb l'acrònim 
"p2p") després d'anys d'estudi de diverses comunitats d'Internet: com la blogosfera va canviar el 
paisatge dels mitjans de comunicació; com milers de persones compartien voluntàriament la 
capacitat de computació que els sobrava dels seus ordinadors al projecte de recerca SETI@home; 
com voluntaris produïen el sistema operatiu GNU/Linux i després la Viquipèdia. Quan el recurs 
resultant (de la producció p2p) es pot considerar un procomú (digital), es pot parlar de 
"commons-based peer production", o producció entre iguals d'un recurs comunal. Aquest model de 
producció ha generat sistemes productius alternatius als models convencionals i es pot considerar 
un "tercer mode de producció", com l'anomena Michel Bauwens (Bauwens 2006). Ho podem 
apreciar en moltes comunitats d'Internet. 

Amb el projecte europeu de recerca P2Pvalue es van investigar 300 comunitats online en diferents 
categories i sectors amb uns 150 indicadors i variables per comparar el seu funcionament i el 
fenomen en si. Vàrem estudiar eines de plataforma per facilitar la comunitat, els règims de 
propietat i els models de governança, ingressos, llicències, etc. En la llista de recursos al final 
d'aquest document hi ha l'enllaç al Directori P2Pvalue amb els detalls de cada cas estudiat. 


Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa Pàgina 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de DinosoFt Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 








Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


Un marc d'anàlisi de models de sostenibilitat procomuns 

Tots aquests estudis i informes ens han ajudat a definir un marc d'anàlisi de models de 
sostenibilitat en obert o procomuns, per identificar perquè i com un projecte pot arribar 
a ser sostenible. En determinats casos el fet de tenir un model sense compensació econòmica pot 
fer sostenible un projecte donat que es depèn poc de recursos monetaris per sostenir l'operació. 
En altres casos, el model contempla la generació d'ingressos per poder pagar als treballadors 
(assalariats, autònoms, cooperativistes o contractats externs) que mantenen el nucli de l'operació. 
En tots els casos sembla existir un fràgil equilibri entre les motivacions dels diferents participants: 
el repte sembla residir en la maximització de la motivació d'un grup suficientment gran i divers de 
persones que contribueixen (de forma p2p) a parts importants del projecte amb una política 
alineada de compartir el coneixement i la governança. 

Hem provat aquest marc d'anàlisi de models de sostenibilitat en obert i en clau procomú en 
diferents tallers i programes com La Comunificadora i en col·laboració amb entitats i expertes de 
l'economia social i solidària i del procomú. 

Quan analitzem projectes oberts amb un model de sostenibilitat procomú i un component digital 
per facilitar la comunitat podem distingir els següents pilars principals: 

1. Al centre tenim les persones, les usuàries de diferents perfils, impulsores, col·laboradores, 
sòcies que formen part de la comunitat. A la vegada que participen en la co-creació del 
projecte a través de certes eines i metodologies, també en són la raó de ser. En un projecte 
en procés d'elaboració podem utilitzar metodologies de design thinking i "disseny centrat a 
l'usuari" per definir-ne els perfils. 

2. Polítiques de compartir el coneixement: especialment del coneixement explícit, en forma 
de programari, dissenys, documentació, continguts, dades, etc. Per considerar-lo un projecte 
col·laboratiu i en obert, com a mínim cal donar la llibertat per compartir i per modificar el 
coneixement generat (obrir els drets d'explotació, comunicació i transformació de l'obra). A 
la pràctica aquestes polítiques cobreixen almenys tres elements: a) la llicència pública que 
dóna aquests permisos o drets a la comunitat; b) el codi font dels objectes per poder 
modificar-los de forma efectiva i c) l'ús de formats d'estàndards oberts que permeten la 
interoperabilitat entre sistemes i objectes. 

3. Línies d'ingressos i de captació de recursos: fonts d'ingressos no centrats en l'exclusivitat, 
compatible amb el punt anterior. 

4. Modes de producció: la producció entre iguals (p2p), que es refereix a una producció 
col·laborativa, és la base de l'economia col·laborativa. Altres modes de producció més 
convencionals són la producció interna, dins de l'organització, i la compra al mercat. La 
intercooperació constitueix un quart mode de producció. Es refereix a la generació de 
lògiques de treball cooperatives entre organitzacions (no només entre cooperatives 
formalment constituïdes) en oposició a les lògiques competitives del lliure mercat. 


Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa Pàgina 4 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de Dinosoft Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 








Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


0 


... Així, s'apunta que la intercooperació és crear llaços en xarxa per construir mercat 
social més enllà de la relació estricta entre client i proveïdor. És a dir, no es tracta 
solament d'una col·laboració sinó d'un procés de construcció conjunta de 
relacions econòmiques cooperatives des d'una perspectiva de transformació social. 

Models de governança: engloba des de la tipologia d'entitat legal a la presa de decisions, la 
política d'afiliació i com es distribueix el valor. 

Codi font 
Estàndards 
Tipus de Llicència: 

Copyleft Serveis 

Permissiu Producte físic 

CopyFair Contacte directe: donacions 

NonComercial Matchmaking (comissió) 

NoDerivades Quoles P^odiques 

Tots drets reservats Compartir despeses 

Finançament a fons perdut 
Anuncis 


Marc 

Regulatori 4 
Extern 



Avaluació 

d'Impacte 


intrafirma 

mercat 

procomú 

intercooperació 


Entitat Legal 

Política de membresia 

Capital 

Presa de decisions 
Distribució del valor 


Figuro 1. Marc d'anàlisi de models de negoci en obert i procomuns. 

Dos pilars addicionals es relacionen especialment amb l'exterior: 

1. Les relacions (i tensions) amb el marc regulador: com influeixen i impulsen el creixement del 
projecte i el seu ecosistema (els canvis en) les regulacions locals, nacionals i internacionals. 

2. L'avaluació d'impacte enllaça amb la definició d'indicadors de valor i impacte, metodologies 
i fulls de ruta cap a un major impacte. 

El tipus de projectes que analitzem s'acostumen a caracteritzar per tenir una visió de transformació 
social i per ser definits per la seva missió. Amb això es diferencien d'empreses convencionals que 
venen productes i/o serveis amb l'únic objectiu de maximitzar el seu benefici. 



Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de DinosoFt Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 


Pàgina 5 













Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


0 


I mentre que els projectes procomuns també busquen la seva viabilitat econòmica, 
ho fan primordialment per impulsar la seva missió d'afrontar reptes socials a través del 
compartir. El benefici que poden obtenir està subordinat a la missió. Això permet que hi 
hagi un nucli dur que porta el projecte perquè en comparteix la missió, i pot voler contribuir-hi 
aportant recursos només per assegurar-se que el projecte existeix, sense rebre'n un benefici 
econòmic directe. 



Serveis 

Venda de producte físic 
Contacte directe: donacions 
Matchmaking (comissió) 
Quotes periòdiques 
Finançament a fons perdut 
Anuncis 


Entitat Legal _ 

Política de membresia 

Capital _ 

Presa de decisions 
Distribució del valor 


Figura 2. Canvas d'anàlisi de casos de models de negoci en obert i procomuns. 

Podem pensar que el coneixement compartit pot ser utilitzat per competidors per tal de replicar i 
competir contra el projecte original, i considerar-ho com una potencial amenaça pel projecte. A la 
vegada aquest aspecte de replicabilitat exigeix dels impulsors del projecte de mantenir-se fidels a 
la missió i fer cas de les necessitats de la seva comunitat. Aquesta lògica condiciona la governança i, 
en definitiva, si tots els pilars estan ben alineats fa créixer la motivació dels potencials contribuïdors 
a contribuir amb la seva feina o amb altres recursos al bé comunal que s'està construint o 
mantenint. 



Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de DinosoFt Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 


Pàgina 6 













































Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


En el projecte europeu de recerca Digital DIY, sobre el fenomen tecnosocial del "fes-ho tu 
mateix" digital, vam articular i fer servir aquest marc d'anàlisi per estudiar 14 casos del 
món del maquinari lliure {Open Source Hardware), disseny obert ( Open Desigrí) i 
xarxes de telecomunicacions comunitàries i de l'Internet de les coses (Internet ofThings, loT). 

Molts projectes tenen una varietat d'elements i segons quins siguin cadascun pot tenir les seves 
regulacions i enfocaments. Cada projecte haurà de definir les seves condicions i models de 
producció, que serà diferent segons es generi o utilitzi programari, documentació, dissenys artístics 
i industrials, dades o marques. 

Mirem per exemple la plataforma OpenDesk.cc: els dissenys de mobles ques'ofereixen a la 
plataforma són compartits sota llicències obertes, però el software 

sobre el qual opera la plataforma online és privatiu i no compartit amb la comunitat. El resultat és 
que aquest projecte és més difícil de replicar i els contribuïdors depenen completament del 
lideratge del grup impulsor i la seva empresa. Els dissenys poden ser reutilitzats sota condicions 
no-comercials i això limita les possibilitats de seguir determinats models de sostenibilitat per a 
tercers. Aquest model depèn menys de la comunitat i més del grup impulsor i dels socis comercials 
que realitzen els dissenys i fabriquen els mobles. 

Si mirem el cas d'Arduino -la placa electrònica lliure- veiem un model molt diferent. Les plaques 
electròniques es publiquen sota una llicència lliure, que es poden replicar lliurement. Això de fet 
passa a gran escala per particulars, en espais maker i fablabs i per empreses d'arreu del món, que 
competeixen amb els productes oficials de l'empresa dels fundadors. Això ha resultat en un 
ecosistema molt sa. Passa una cosa que a primera vista sembla curiosa: si mirem el preu d'una placa 
típica, l'Arduino UNO, en la botiga oficial val 20 €, mentre que un clon legal val menys de 3 € en 
Alibaba.com. La placa oficial pot venir amb més garanties de qualitat, però això sol no explica 
perquè la gent assumeix pagar set vegades el preu per tenir, bàsicament, el mateix producte però 
sense la marca. Comprar el producte oficial implica donar suport al projecte i genera recursos per 
l'equip impulsor perquè segueixi innovant i liderant la iniciativa. Per les persones que valoren el 
projecte i comparteixen la seva missió, pagar aquest plus es pot considerar com una contribució a la 
causa i a la perspectiva de seguir disposant de noves versions millorades. 

Repàs dels pilars del model de sostenibilitat 

En els projectes P2Pvalue, Digital DIY i La Comunificadora hem revisat molts models de 
sostenibilitat de l'entorn de l'economia col·laborativa i de les plataformes digital procomuns. A 
continuació intentem resumir el funcionament i la lògica de cada pilar del model per orientar 
l'anàlisi d'altres casos i la creació de nous models. 


Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa Pàgina 7 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de Dinosoft Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 








Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


0. Co-creació centrada en la usuària i la comunitat 

El disseny centrat en la usuària (en anglès, User Centred Design), el design thinking, la 

co-creació, les metodologies agile\ lean startupe Is tractem especialment en 

el taller de Design Thinking i Co-dissenv. 

Apuntem aquí alguns aspectes clau: 

• El Business Model Generation ha impulsat l'ús d'un canvas ("llenç en català) per definir un 
model de sostenibilitat per a diferents projectes i ha generat nous canvas inspirats en 
aquest. Els aspectes principals inclouen: 

o Socis, activitats i recursos principals 

o Proposicions de valor 

o Relacions amb el client/usuari final, canals, segments 
o Estructura de costos, línies d'ingressos 

• Altres derivacions com MySBM Social Business Model Canvas, Wotify i 
Community Canvas han afegit aspectes d'iniciatives basats en una missió 
compartida, social i comunitària, com: 

o Missió o repte social, valors compartits 
o Competències clau de l'equip, identificar les que falten 
o Catalitzador, governança 
o Normes, regles i límits de la comunitat 

o Impactes, socials, ambientals, territorials o culturals; dades obertes 
o Les mètriques que defineixen l'èxit per la comunitat 

• Necessitem tenir clar els perfils d'usuari per poder articular a quines persones s'enfoca la 
nostra proposta de valor; 

• Podem definir escenaris per prioritzar les que podem aconseguir més fàcil i ràpidament; 

• La idea de Lean startup es basa a prioritzar aquests escenaris al voltant del servei o producte 
mínim viable, o la "comunitat mínima viable"; 

• Cal definir un mapa de relacions entre els diferents perfils i possibles aliats. Grups que volem 
incloure: 1) el grup impulsor o motor, 2) contribuïdores, que col·laboren i contribueixen de 
tant en tant i 3) les usuàries finals. Sabem de les comunitats procomuns digitals que en les 
comunitats establertes sovint s'observa una distribució de 1% - 9% - 90% entre els 
participants d'aquests grups. 

• Podem començar amb hipòtesis sobre les necessitats de les usuàries però per construir una 
base sòlida cal comprovar-les. Convidem les usuàries dels diferents perfils a participar en els 
processos de co-creació i podem fer enquestes per conèixer les seves necessitats reals i, a la 
vegada, les convidem a formar part del procés i la comunitat. 


Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa Pàgina 8 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de DinosoFt Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 









Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


0 


1. Polítiques de compartir el coneixement 

Molts dels casos que hem estudiat apliquen una política de compartir el coneixement de 
forma oberta o lliure, amb llicències públiques basades en els drets d'autor dels participants. 

Això podria suposar l'amenaça que algun competidor pogués replicar les obres o, fins i tot, el 
projecte sencer, però a la vegada es pot considerar un punt fort, perquè els membres de la 
comunitat es poden sentir més motivats a contribuir voluntàriament sabent que ningú aconsegueix 
poders exclusius sobre les seves contribucions. Quan el procés, les eines i resultats de la comunitat 
estan ben documentats i sota llicències lliures, es pot aconseguir que tothom tingui els mateixos 
drets. I si es donés el cas que els impulsors del projecte no fessin cas a una part suficient important 
de la comunitat, aquesta es pot organitzar per crear un fork, o bifurcació del projecte. Això vol dir 
generar una rèplica del projecte sota un nou nom. En general, les comunitats s'esforcen a evitar 
aquestes bifurcacions perquè divideix la comunitat en dues parts, i per tant pot fraccionar l'equip i 
les persones contribuïdores. El simple fet de poder fer un fork fa que els impulsors s'ho pensin dues 
vegades i és una manera de mantenir honestos els líders i els obliga a fer cas a la seva comunitat. 


Les llicències lliures i obertes sòn un tema clau que treballem en el taller amb 

aquest nom. 



Figura 3. Marc conceptual dels règims de generació de valor. 



Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de Dinosoft Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 


Pàgina 9 
















Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


2. Estratègies d'ingressos 

Podríem classificar els models de sostenibilitat en dos grups: els que tenen transaccions 
mercantils i els que no en tenen (o no en el seu nucli de generació de valor), i es basen 
purament en les contribucions voluntàries. Podem entendre l'economia social i solidària com una 
estratègia per socialitzar el mercat, el tercer model de generar valor - el procomú - es basa en un 
nucli de generació de valor basat en la contribució voluntària dels seus membres. Amb "voluntari" 
ens referim a que els actes són realitzats per voluntat pròpia independentment de l'existència de 
compensacions econòmiques directes o indirectes. Podríem entendre el moviment de 
Cooperativisme de plataforma com una combinació dels dos moviments i que, per tant, busca una 
estratègia que combina el mercat socialitzat amb el de contribucions voluntàries del procomú, com 
s'il·lustra en la figura 3. 

A continuació comentem les principals classificacions o mètodes de generar ingressos. 

1. Serveis de valor afegit. Serveis que poden incloure formació, consultoria, desenvolupament 
a mida, hostalatge de programari (lliure), certificació, garanties de servei o de producte. 

2. Venda de productes físics. Mentre que la comunitat pot compartir la generació de 
coneixement lliure, dissenys oberts o maquinari lliure, hi pot haver la possibilitat de vendre 
un producte acabat, o en forma de kit que resol les necessitats de persones que no volen 
fer-ho elles mateixes. També es pot vendre merchandise. 

3. Contacte directe. Les comunitats online apropen els autors i productors amb el seu públic, 

tenen un efecte de desintermediació. Això genera noves possibilitats relacionals. Les 
usuàries finals o el públic pot gaudir de la experiència o la sola existència del projecte i fer 
donacions al projecte. Les campanyes de donacions i de crowdfunding (micromecenatge) en 
són un bon exemple. Per la realització d'un primer producte es pot involucrar la comunitat i 
fer pre-venda per cobrir part de les despeses de l'I+D. 

4. Matchmaking. Es refereix a entorns o plataformes on es casa l'oferta amb la demanda. Si hi 
ha una transacció monetària centralitzada, és habitual cobrar una comissió. 

5. Quotes periòdiques. És el mètode per excel·lència de les associacions: cobrar una quota 
anual o amb una altra periodicitat. 

6. Compartir costos. Hi ha projectes procomuns que registren els costos i usos que es fan dels 

recursos comunals i funcionen amb un règim de compensacions, per tal d'aconseguir una 

justícia social entre les persones contribuïdores i consumidores dels 
productes/serveis/activitats que s'ofereixen. La xarxa de telecomunicacions comunitària 
Guifi.net n'és un exemple. Els proveïdors que funcionen sobre la infraestructura comunitària 
inverteixen en el seu manteniment i venen serveis a altres membres. A finals d'any 
compensen les seves contribucions i els consums dels seus clients via la Fundació guifi-net. 


Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa Pàgina 10 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de Dinosoft Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 








Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


7. Finançament a fons perdut, públic o privat. Ajudes públiques, subvencions i 
projectes finançats per l'administració pública o de forma privada poden 
facilitar la producció de parts de projectes del procomú i contribuir a fer-los viables. 

8. Anuncis. Hi ha plataformes on es pot pagar per destacar una notícia o visionar un anunci, 
com per exemple Wikitravel.org 

Observant molts casos diferents podem concloure que la majoria combina vàries estratègies 
d'ingressos. Podem dir que la lògica col·laborativa fa baixar els costos monetaris pel projecte i això 
fa baixar la tensió al costat d'ingressos, en el pla de viabilitat. També podem concloure que les 
persones es veuen motivades a participar en la comunitat i contribuir amb feina p2p i en les 
estratègies de donacions, etc. especialment quan l'altre eix està ben alineat: quan la política de 
compartir el coneixement i el model de governança s'adeqüen a la visió i els valors compartits de la 
comunitat. 

3. Mode de producció 

Els diferents elements que analitzem -software, dissenys, documentació, dades, producte físic, 
serveis- es poden produir de diferents formes. 

Ens interessa saber sota quines relacions es produeix cada element: 

• Intrafirma, inhouse: es produeix dins d'una empresa, habitualment sota un contracte laboral i 
sovint amb una estructura jeràrquica; 

• Mercat: es contracta o compra en el mercat; si és via una entitat de l'economia social i 
solidària, seria el mercat social, però segueix sent basat en transaccions comercials, 
d'intercanvi monetari; 

• Producció p2p: les persones produeixen per voluntat pròpia i contribueixen a la comunitat 
amb allò que produeixen, en principi sense remuneració directa. Observem, però, que es pot 
donar la combinació amb compensacions monetàries. Per exemple un desenvolupador de 
programari contribueix amb el seu codi a la comunitat de programari lliure i a la vegada un 
client el contracta i paga per instal·lar, adaptar, estendre o desenvolupar, a mida, sobre el 
mateix codi. Aquesta última part es fa sota un contracte mercantil o laboral. 

• Intercooperacció. Dins del món cooperatiu es produeix en forma d'aliances on es poden 
veure combinacions de la producció mercantil amb la producció entre iguals. Aquest quart 
model ha estat poc estudiat pels economistes. 

4. Model de governança 

La manera com es governa una comunitat procomú sovint es basa en regles complexes. 
Especialment perquè es fonamenta en les idiosincràsies de les relacions humanes i no només en les 
transaccions monetàries, aquesta governança pot ser complexa. En tot cas ens interessa observar 
aspectes clau com els següents: 


Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa Pàgina 11 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de Dinosoft Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 








Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


• Entitat legal: la Forma societària escollida ja ens diu molt sobre la possible participació 
en la governança; hi ha Formes societàries democràtiques i altres que no ho són. També 
determinen la distribució del valor i la participació o no dels destinataris del projecte en la 
presa de decisions. 

• Política d'afiliació: com es pot passar a ser membre de la comunitat/entitat? 

• Capital: com és Finançat el capital? Hi ha molts inversors petits, o pocs de grans, quins compromisos 
de retorn i rendibilitat hi ha i com aFecten el projecte? Quina relació hi ha entre capital, treball i 
consum en la distribució del valor? 

• Presa de decisions: com es prenen les decisions? Hi ha sistemes online, quan i com s'organitzen 
assemblees o reunions d'accionistes, de la junta o el consell rector? 

• Distribució del valor: el valor que es genera com a comunitat, com es distribueix? En els darrers anys, 
hi ha diFerents projectes que innoven en aquest aspecte, com per exemple El moviment de l ’Open 
Value Accounting de projectes com Sensorica, on les persones contribuïdores reben una Fracció dels 
ingressos que genera el projecte basat en el registre de totes les contribucions passades. 

En el Taller de Models de Governança aprofundim aquest eix. 

Intercanvi mercantil vs. contribucions voluntàries 

Podem distingir plataformes on hi ha transacció econòmica en els serveis o productes que es generen i 
d'altres que no són transaccionals però es basen en contribucions voluntàries. La transacció econòmica situa 
l'activitat en el mercat i Fa que siguin d'obligatori compliment les regulacions pertinents. La contribució 
voluntària no situa, necessàriament, la transacció en el mateix marc regulador. En aquest sentit és molt 
diferent una plataforma de Couchsurfing, on pots ser membre i pagar una quota periòdica i Fer donacions, 
d'un AirBnB, que cobra les transaccions que els seus membres Fan via la plataforma. Podem entendre que el 
primer cas se situa al marge de les regulacions de turisme, mentre que el segon s'ha de regir per regulacions 
de turisme i Fiscals. 

Conclusions 

• La producció entre iguals, p2p, pot accelerar la innovació en la comunitat mentre que pot Fer 

baixar els costos monetaris d'un projecte en comparació als models convencionals de producció 
intraFirma, inhouse o la contractació de la innovació en el mercat. La baixada de costos redueix la 
necessitat d'ingressos per Fer sostenible el projecte. És aquesta la lògica que Fa possible un model de 
sostenibilitat en obert. Sembla, però, crucial d'alinear els interessos dels diFerents participants 
(potencials) de la comunitat per tancar el cercle. 

• Els projectes més clarament del procomú es basen, no en la mercantilització del valor, sinó en la 
contribució voluntària, de cadascú segons les seves possibilitats i necessitats; obtenint una 
compensació per l'ús del procomú col·lectivament generat o simplement la satisfacció per haver-hi 
contribuït. Sobre un projecte comunitari en clau procomú es poden articular serveis comercials. El 
nucli pot ser no-comercial i no-transaccional, però es poden oferir serveis de producció d'un producte 
Físic (en comunitats de maquinari lliure/disseny obert), de garantia de servei (per exemple, en el cas 
de GuiFi.net) o en general de Formació, consultoria i desenvolupament a mida. 


Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa Pàgina 12 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de Dinosoft Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 









Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


• El procomú és replicable i reutilitzable: els projectes en clau procomú es Fixen a 
reutilitzar altres procomuns (digitals) i components estandarditzats disponibles en el 
mercat. Així es generen ecosistemes de mútua interdependència o s'evita reinventar 
la roda i cuidar juntes del manteniment d'un recurs reutilitzat. Per exemple moltes 
impressores 3D Fan servir Arduino i diverses biblioteques de programari lliure. 

• El procomú pot ser fràgil però també garanteixen la disponibilitat futura. Tot i el seu 
valor social hem de reconèixer que els projectes comunals poden tenir la seva Fragilitat. Un 
recurs comunal requereix una atenció continuada per Fer manteniment, cures. Una comunitat 
pot deixar d'existir o migrar cap a un altre projecte. Aquests riscos també passen amb 
models de negoci convencionals, on un tancament d'empresa pot deixar sense servei a tota 
una comunitat. Les comunitats procomuns en aquest sentit oFereixen més garanties, perquè 
sempre es poden reiniciar o replicar sense permisos especials. 

• El creixement d'una comunitat procomú, si està ben dissenyada, pot escalar de Forma 
descentralitzada i pot impactar el marc regulador. Per exemple, Arduino i la impressora 3D 
RepRap s'han replicat milions de vegades arreu del món, la qual cosa ha Fet baixar el cost 
unitari d'aquests productes en el mercat. Es pot argumentar que el RepRap ha obert la 
Finestra de la imaginació d'un món on tothom pot tenir accés a una impressora 3D. Aquest 
Fet està tenint impacte en les regulacions del sector de la impressió 3D. En altres sectors es 
pot dissenyar una estratègia de transició per arribar a tenir l'impacte desitjat. 


Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa Pàgina 13 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de Dinosoft Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 








Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


EN RESUM 

Hem repassat els principals eixos d'un model de sostenibilitat en obert i en clau procomú: el disseny centrat 
en la comunitat d'usuàries, les polítiques de compartir el coneixement -sota llicències lliures i obertes-, una 
producció col·laborativa p2p basat en les contribucions voluntàries i complementat amb transaccions 
mercantils (i laborals) per Facilitar un model d'ingressos que Fa sostenible el projecte. L'estudi de centenars 
de casos apunta que l'eix de compartir coneixement i governança hauria d'estar alineat amb l'eix econòmic, 
per maximitzar la participació al voltant d'un projecte orientat en una missió amb valors compartits. 



RECURSOS ÚTILS 

o 

Títol i accés 

Utilitat? 

~k ~kk ~kkk 

Wouter Tebbens, Free Knowledge Institute (2017). D6.3 Legal Practices 
of Digital DIY Hardware Technologies, informe per la Comissió Europea 

htto://www.didiv.eu/oublic/deliverables/didiv-d6.3.odf 





Yochai Benkler (2006). The Wealth of Networks: How Social Production 
Transforms Markets and Freedom, Yale University Press. 

htto://benkler.ora/Benkler Wealth Of Networks.odf 





Paul Stacey, Sarah Pearson (2013). What is an Open Business Model 
and How Can You Generate Revenue? 

httDs://medium.com/made-with-creative-commons/what-is-an-ODen-busi 




ness-model-and-how-can-vou-aenerate-revenue-5854d2659b15 








Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de DinosoFt Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 


Pàgina 14 



















Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


EXEMPLE DESTACAT #1 ShareTribe.com 


Una plataforma de programari lliure que permet crear un marketplace p2p. 

Es pot configurar un web per la comunitat i començar a funcionar. Pot servir per facilitar vendes, 
lloguers i reserves de béns físics. Permet crear transaccions i retenir un percentatge de comissió. 

S'ofereix com un servei allotjat (Platform-as-a-Service) i com un programari lliure que es podria 
instal·lar en un servidor propi. ShareTribe disposa d'una acadèmia online on es pot aprendre com 
perfeccionar un model. 




Què et sembla? 










EXEMPLE DESTACAT #2 The Things NetWork 

https://www.thethinqsnetwork·orq/ 


Una comunitat que va començar a Amsterdam l'estiu del 2015 per construir col·lectivament una 
xarxa de telecomunicacions per connectar sensors. El projecte es basa en un manifest que defineix 
la missió i els valors fonamentals, entre d'altres que es preserva la privacitat i es pot connectar de 
forma anònima (l'accés és gratuït) i totes les capes tecnològiques estan basades en programari 
lliure. La missió ha sigut ràpidament compartida i actualment hi ha més de 500 ciutats amb una 
comunitat local. 

És un entorn on es comparteixen innovacions en dissenys de sensors i casos d'ús de l'Internet de les 
coses. Els fundadors han guanyat una reputació internacional, el qual els permet accedir a projectes 
remunerats de valor afegit. Diferents comunitats locals busquen la seva manera per compartir les 
despeses. A Barcelona entitats socials, espais maker i actors del sector loT contribueixen aportant 
temps i recursos per apadrinar un receptor que doni cobertura al seu barri. 



Què et sembla? 












Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de Dinosoft Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 


Pàgina 15 






























Taller Cooperativisme de Plataforma 

Models de Negoci en Obert Barcelona 

Autoria: Wouter Tebbens (FKI) m 

Contribucions: David Gómez, Mònica Garriga (FKI) 


COMPARANT MODELS 


Conèixes casos oposats o ben diferents? Descriu-ho breument i comenta: 




APLICACIÓ PRÀCTICA Q 


Com es podria aplicar al teu cas? Imagina-t'ho i descriu-ho breument: 














Material elaborat per Free Knowledge Institute i Dimmons.net per Barcelona Activa 
amb llicència de Reconeixement Compartirlgual 4.0 Internacional de Creative 
Commons. Icones de thenounproject.org amb autoria de Dinosoft Labs, Icon Fair, icon 
54, Loudoun Design, Artem Kovyazin, Tomas Knopp, Kelig Le Luron, Chandru. 


Pàgina 16